Darwin a la Universitat de València: l'homenatge de 1909

La idea de fer un homenatge a Charles Darwin a la Universitat de València va sorgir de la iniciativa de l’estudiant de medicina Salvador Monmeneu Jorro. Sembla que la idea li vingué mentre llegia  “L’origen de l’home” durant les vacances d’estiu de 1908, quan es va adonar que el febrer del següent any se celebraria el centenari del naixement del seu autor. Quan va començar el curs a la tardor va proposar als seus companys organitzar algun acte commemoratiu de la important efemèride. La proposta entusiasmà els estudiants de medicina valencians que, familiaritzats com estaven amb les idees darwinianes gracies al magisteri del professor Pelegrí Casanova Ciurana, de seguida van posar fil a l’agulla.  
Monmeneu dirigia llavors l'Acadèmia Mèdico-Escolar de l'Institut Mèdic Valencià, que publicava  la revista  “Tribuna médica”. Es va pensar a organitzar un acte commemoratiu i també dedicar-hi un número monogràfic de la revista. Amb aquest objectiu es va escriure a diverses personalitats científiques perquè participessin en l'acte o perquè escriguessin un article que es publicaria en el número monogràfic. Els estudiants organitzadors es van adreçar a personalitats com, al químic José Rodríguez Carracido, el biòleg marí Odón de Buen, el seu deixeble Josep Fuset, al naturalista Salvador Calderón  i, al aleshores rector de la Universitat de Salamanca, Miguel de Unamuno, que havia traduït les obres d'Herbert Spencer i era un fidel seguidor de l'evolucionisme. Encara que es van afegir a la iniciativa, tots van excusar la seva presència excepte Miguel de Unamuno.

El paraninf de la Universitat de València durant l'homenatge

La sessió homenatge era prevista per al dia 12 de febrer, però va haver de ser ajornada al dia 22 per tal que a Unamuno li donés temps de preparar el viatge. Finalment l’acte es va celebrar al paranimf de la Universitat, on  es va col·locar un gran retrat de Darwin. Hi van fer parlaments Pelegrí Casanova, Unamuno, Juan Bartual i l'estudiant José Lucas que va llegir un discurs del naturalista Eduard Boscà. L’homenatge es va completar amb la col·locació d’una làpida commemorativa a la facultat de medicina i la publicació del monogràfic previst.

Infantesa i joventut