L'origen de les espècies

A partir de 1854, Darwin va dedicar gran part del seu temps a efectuar observacions i relatar les seves experiències en relació amb la transformació de les espècies, encara que ja anteriorment havia escrit quatre quaderns (1837-1838) i un assaig resum sobre el tema (1844), que havia ensenyat a alguns amics, com ara Charles Lyell. El 1856, Lyell li va aconsellar que escrigués les seves idees de forma més detallada. L'enorme volum de dades acumulades feia llarga i difícil la tasca. El diari que va anar escrivint en el seu viatge a bord del Beagle va ser bàsic, ja que en ell havia fet anotacions sobre zoologia, botànica i geologia, com també observacions sobre els estats, diferències i desenvolupament de les espècies en diferents medis i situacions geogràfiques. Va utilitzar, a més a més, tota la bibliografia que va tenir al seu abast.

Charles Darwin amb els seus amics Lyell i Hooker

La primera reflexió que Darwin extreia d'aquesta documentació el conduïa a pensar que les espècies biològiques no tenen una existència fixa ni estàtica, sinó que es troben en canvi constant. També va arribar a la conclusió, i molt probablement arran de la lectura de "An Essay on the Principle of Population as it Affects the Future Improvement of Society" de Thomas Robert Malthus (1766-1834), que la vida es manifesta com una lluita per l'existència i la supervivència. Aquesta lluita comporta que els individus que menys s'adapten a un medi natural específic desapareguin i permet que els millors adaptats es reprodueixin. Darwin anomenava aquest procés "selecció natural". Aquesta "selecció natural", que no té una finalitat predeterminada, condueix amb el pas de les generacions al llarg del temps al sorgiment de nous tipus biològics i en conseqüència a noves espècies.

Thomas Robert Malthus i la portada del seu assaig sobre la població

Quan ja havia enllestit gairebé la meitat de la seva obra, va rebre el 1858 una carta i el treball del naturalista anglès Alfred Russell Wallace (1823-1913) "Sobre la tendència de les varietats a apartar-se indefinidament del tipus original", on, per a sorpresa del nostre home, apareixien els mateixos criteris que ell sostenia sobre l'evolució de les espècies. Aquest fet va suposar per a Darwin un intens debat ètic, davant de l'alternativa de cedir la seva primacia en el tema, en el qual venia treballant des de feia més de vint anys, i alhora no assumir respecte a Wallace una actitud que semblés deslleial. Va consultar l'assumpte amb Lyell i amb el botànic Joseph Dalton Hooker (1817-1911), que van demanar a Darwin que redactés un resum del seu voluminós treball per presentar-los en la Societat Linneana i publicar-ho conjuntament amb l'article de Wallace i una carta de Darwin al botànic nord-americà Asa Gray (1810-1888), molt anterior, en la qual li parlava de les seves idees sobre l'origen de les espècies per selecció natural. Van afegir-hi una introducció explicant tot l'assumpte.

Joseph Dalton Hooker	Asa Gray

Les conclusions generals de tots dos eren les mateixes, amb l'única diferència que Darwin havia arribat a la idea sobre la selecció natural partint dels animals domèstics; mentre que Wallace havia partit dels seus estudis biogeogràfics i de les seves observacions directes de la naturalesa. Wallace va desenvolupar els seus amplis coneixements sobre biogeografia a la seva obra "La distribució geogràfica dels animals" (1876). Encara que va continuar mantenint relació amb Darwin i el va recolzar en els seus estudis sobre la selecció natural, no va compartir els seus criteris quan aquest els va aplicar a l'origen de l'home.

Alfred Russell Wallace

Després de 23 anys de maduració de les seves teories, el 24 de novembre de 1859 es va publicar per primera vegada "L'origen de les espècies" ("On the Origin of Species by Means of Natural Selection or the preservation of Favoured Races in the Struggle for life"). La repercussió va ser enorme. Malgrat ser un llibre de contingut científic, es van esgotar els 1.250 exemplars de la primera edició el mateix dia de la seva publicació. Dos mesos després es va llançar una altra edició de 3.000 volums, que es va esgotar en pocs dies. Durant la vida del seu autor es van realitzar sis edicions i es van vendre 27.000 exemplars, només en edicions britàniques, sense comptar les diverses traduccions a altres idiomes ni les edicions nord-americanes

En les discussions que van seguir la publicació de l'"Origen de les espècies", Darwin no va participar de forma directa. Alguns dels seguidors de la seva teoria van encarregar-se de mantenir el debat. Un dels més batalladors va ser el metge i zoòleg Thomas Henry Huxley (1825-1895). És cèlebre la reunió organitzada el 1860 amb l'objectiu de presentar públicament una discussió entre el mordaç Huxley i els opositors eclesiàstics, representats per l'eloqüent i batallador bisbe d'Oxford Samuel Wilberforce. El bisbe no es va acontentar amb exposar els arguments teològics invocant l'autoritat de la bíblia. En acabar el seu discurs es va dirigir a Huxley preguntant-li amb sarcasme si la mona havia entrat en la seva família amb l'avi o amb l'àvia. La contestació d'Huxley va resultar ser tan digna com contundent. Després d'haver exposat breument les proves objectives del parentiu simiesc de l'espècie humana, es va acontentar amb agregar que l'únic avantpassat que l'avergonyiria no seria una mona, sinó un home capaç d'emprar la seva eloqüència per enfosquir la veritat.

Caricatures de Huxley i Wilberforce