Infantesa i joventut

Charles Darwin va néixer a Shrewsbury el 12 de febrer de 1809. Els seus pares eren el doctor Robert Waring Darwin i Susan Wedgwood, El seu avi patern va ser el metge i poeta Erasmus Darwin, autor de diverses obres en vers, entre elles Zoonomia o les lleis de la vida orgànica (1794), on tractava sobre la idea de la transformació de les espècies.

A vuit anys va assistir per primera vegada a l'escola primària, a la Capella Unitària, de la comunitat de la qual era membre la seva mare, i hi va romandre durant un any. En els seus primers temps com a estudiant no va destacar en cap de les àrees d'ensenyament, a part de la història natural, així com per la seva passió per col·leccionar objectes de l'índole més variada, la qual cosa el portaria gradualment a convertir-se en un "sistemàtic investigador de la naturalesa", segons les seves pròpies paraules.

Erasmus Darwin	Robert i Susan Darwin

 

Charles Darwin a set anys

El 1818 va assistir al col·legi del doctor Butler, al seu poble natal, on va romandre fins a 1825 en qualitat d'intern, la qual cosa més tard lamentaria, ja que hagués preferit passar els seus anys juvenils com a estudiant en un establiment on es donés més importància a les ciències naturals que a les humanitats. En aquesta època va bastir, juntament amb el seu germà, una mena de "laboratori", on tots dos realitzaven experiments químics fins a altes hores de la nit. L'entusiasme que mostrava per l'experimentació química, va motivar que els seus companys de col·legi l'anomenessin amb el renom de "Gas". En no veure el seu pare la utilitat de la permanència de Charles en el col·legi, i com que el mateix doctor Butler, el seu director, qualificava el noi de "despreocupat", el seu progenitor va decidir retirar-lo d'aquest centre per fer-lo ingressar a la Universitat d'Edimburg per estudiar medicina, on ja hi estudiava aquesta carrera el seu germà Erasmus. Charles tenia aleshores disset anys.

La carrera de medicina no el va entusiasmar; les conferències sobre anatomia l'avorrien i les pràctiques de cirurgia l'aterrien (es duien a terme sense anestèsia), per la qual cosa va créixer en ell un sentiment de desídia que el va impulsar a dedicar-se a les disciplines que més el complaïen, i descuidar la resta. L'única assignatura que de fet li va semblar interessant va ser la química, impartida per Charles Hope (1766-1844), un seguidor de Lavoisier i Danton. Les relacions que va establir Darwin a Edimburg van ser preferentment amb amants de les ciències naturals, com el professor d'anatomia comparada de la Universitat de Londres Robert Edmund Grant (1793-1874), qui el va interessar en l'estudi de la zoologia marina i del qual es va convertir en company d'excursions d'estudi i recollida d'espècimens, que després dissecava. Grant va treballar en les seves classes el tema de la transformació de les espècies, una cosa que va tenir gran influència en el llavors jove Darwin, a qui va dedicar més tard un dels seus treballs, el 1861, com a fundador de la teoria de l'evolució.

En definitiva, la seva estada a la Universitat d'Edimburg no va contribuir a la seva formació més que pel coneixement que hi va tenir de diversos personatges, entre qui es van comptar investigadors d'història natural, químics, ornitòlegs i zoòlegs, que van influir, notablement en el que arribaria a ser l'obra de la seva vida. Cal destacar que durant la seva estada a Edimburg va continuar augmentant la seva col·lecció d'exemplars de la història natural, aleshores petxines marines, desentenent-se del que era l'estudi formal de la medicina. Per a l'universitari Darwin eren molt més importants les excursions d'estiu, on experimentava, observava i col·leccionava, que no pas les avorrides conferències a la facultat. Mai no va ser un estudiant de medicina, com mai no havia estat un escolar aplicat, ni tenia facilitat per als idiomes i, encara que es va interessar vivament per la geometria euclidiana, no va arribar a estudiar a fons les matemàtiques, una cosa que va deplorar mes tard.

El seu professor d'història natural, Robert Jamenson (1774-1854), havia fundat per als seus estudiants la Societat Pliniana local el 1823, la qual es reunia al soterrani de la Universitat. Darwin es va unir a ella, participant activament en les excursions d'història natural, i en aquesta institució va llegir les seves primeres conferències científiques. Darwin va assistir regularment també a la Royal Medical Society, de la qual va ser-ne membre, encara que no parava gaire atenció a les conferències per ser exclusivament mèdiques. També va escoltar conferències en la Reial Societat d'Edimburg de personatges cèlebres, com l'ornitòleg Jean Jacques Audubon (1785-1851). En aquella època va pagar un home de color perquè l'ensenyés a dissecar ocells. Amb l'ajuda d'aquest i sota l'orientació de William MacGillivray (1796-1852), conservador del Museu d'Història Natural i ornitòleg, es va interessar vivament en la zoologia, i amb ell va assajar la taxidèrmia i va dur a terme petites investigacions. Va ser en aquesta època quan es va interessar pel llibre "Natural Theology or evidences of the Existence and Atributes of the Deity collected from the Appareances of Nature", d'orientació teològica, que va ser publicat el 1802 pel teòleg William Paley (1743-1805), que defensava la idea d'un acte únic de la Creació, en oposició a les teories dels evolucionistes de llavors, Jean Baptiste Lamarck, i l'avi de Darwin, Erasmus.

William Paley	Jean Baptiste Lamarck

Durant la seva estada a Edimburg, en els seus dies lliures, visitava amb freqüència el seu oncle matern Josiah Wedgwood, qui es va convertir en el seu model ideal i conseller. La vida a Maer, on residia aquest, era estimulant i activa. A casa de l'oncle, entre altres activitats, també es dissertava sobre les ciències. Amb Josiah va realitzar dos viatges el 1827, a Irlanda i París.

El pare de Darwin davant l'actitud del seu fill cap als estudis de medicina,, va decidir orientar el jove estudiant cap a la carrera eclesiàstica. El 1828 Charles va ingressar en el Christ College a Cambridge, on va romandre fins a maig de1831. Allà va començar la carrera de teologia, sense abandonar el seu amor per la cacera ni per les seves col·leccions i investigacions naturalistes. Com que la vida reposada d'un capellà es prestava a aficions d'aquest tipus, aquests estudis no li van desplaure al principi, encara que mai no s'havia preocupat per les qüestions religioses. Aviat, després de la lectura de diverses obres teològiques, es va adonar que no li costava gens acceptar els postulats bíblics. A més, va tenir ocasió de rellegir l'esmentada obra de Paley sobre teologia natural, on s'admet que l'estructura i adaptació dels organismes són proves de la saviesa divina.

William Darwin Fox

William Darwin Fox, el seu cosí, el va iniciar en els estudis de l'entomologia. Aquest capellà rural va ser un estudiós de les ciències naturals que confeccionaria, anys més tard, l'índex de l'obra de Darwin sobre Las variacions dels animals i plantes sota domesticació, i va ser el seu amic fins a la seva mort. A Cambridge també va conrear una amistat que seria significativa a tota la seva obra i durant la seva vida: la del clergue i botànic John Stevens Henslow,(1796-1861) qui va inculcar a Darwin el gust per la geologia. També va conèixer en aquest col·legi altres notables geòlegs, així com diversos defensors de la teologia natural. En aquella època, doncs, l'home que amb les seves teories anava a donar un sotrac al cristianisme tradicional es trobava estudiant teologia cristiana, encara que alternava els seus estudis amb les partides de cacera, les col·leccions, les tertúlies científiques a casa d'Henslow i en altres ocupacions sovint frívoles. Sota la tutela d' Henslow , qui ara era la figura més important en la seva vida després del seu pare, es va dedicar a l'estudi de la geologia i a les ciències naturals, va participar en curtes expedicions a les Illes britàniques, per conèixer les seves condicions geològiques, es va aplicar en la lectura de llibres sobre viatges d'investigació, especialment els d'Humboldt, qui, amb el seu Viatge a les regions equinoccials del Nou Continent, confeccionat al llarg de cinc anys de viatges per Sud-americà, va fer inapreciables aportacions a la física, geografia, mineralogia i geologia, i va despertar en Darwin una set de coneixements i la resolució de viatjar a l'estranger amb finalitats d'investigació. Un altre llibre que el va influir notablement va ser la Introducció a l'estudi de la Filosofia Natural de John Frederick William Herschel. Sota la influència d'aquestes lectures, va decidir planejar una expedició a les Illes Canàries.

John Stevens Henslow	Adam Sedgwick

Durant el seu últim any a Cambridge, el professor Henslow el va presentar al reverend i a geòleg Adam Sedgwick (1785-1873), en la companyia del qual va realitzar el 1831 una excursió de tres setmanes pel nord del País de Gal·les, per estudiar les formacions rocoses i aixecar un mapa de la regió. Més tard, Sedgwick seria un dels majors opositors a de la teoria evolucionista.