Inici |
|
La vida a Down
Cap al 1842, la salut de Darwin no era massa bona. Per això va decidir abandonar Londres i traslladar-se amb la seva família al camp; van triar per viure-hi el petit poble de Down, al comtat de Kent, a uns 25 quilòmetres de Londres, en companyia dels seus dos fills grans William Erasmus i Anna. Allà van transcórrer els restants 40 anys de la seva vida. Down House era un casalot antic i ampli, envoltat de jardins, camps i boscos. La finca es trobava apartada de les carreteres i envoltada de turons. Darwin hi va construir una petita horta, un hivernacle on experimentar amb varietats de plantes i un viver d'aus de corral, amb idèntica finalitat. Malgrat la seva precària salut, es va lliurar de ple a la seva tasca científica, ajudat per la seva fortuna i la seva incansable tenacitat.
La vida que duia a Down House (avui Museu Darwin) era d'una tranquil·litat envejable. En un principi visitava Londres cada dos o tres setmanes però, de mica en mica, les sortides de casa es van fer cada vegada menys freqüents. Les poques vegades que sortia ho feia per visitar els seus parents a Shrewsbury o a Maer, o passar curtes temporades al costat del mar o en algun balneari d'aigües medicinals per a cures que en algun cas van millorar el seu estat de salut. Passava el temps llegint, escrivint, estudiant les seves aus i les seves bresques d'abelles, dissecant animals, rebent els seus amics i altres criadors d'aus o experimentant al seu hivernacle. Contribuïa amb l'església local, va ser tresorer del Club del Carbó i Teixits, supervisor de comptes de l'Escola Nacional de l'Església d'Anglaterra, i Jutge de Pau, càrrec en el qual havia de dirimir petites querelles entre veïns. Sempre va mantenir relacions cordials amb els seus fills, no imposant-los els seus punts de vista, sinó recolzant-los i donant-los llibertat per elegir, respectant el desenvolupament de la seva pròpia personalitat. A poc a poc va anar establint una rutina que va mantenir inalterable tota la seva vida: es llevava abans de les 7 del matí; després d'un passeig pel jardí esmorzava, se n'anava al seu despatx a treballar fins a mig matí, , moment en el que visitava el seu hivernacle, per controlar algun experiment en curs, passava revista a les instal·lacions de les seves aus i conills i tornava a l'estudi, on romania fins a l'hora del dinar. Havent dinat feia una breu migdiada, després feia una curta passejada i tornava al treball per contestar la correspondència i madurar les seves idees. La seva biblioteca creixia constantment i, encara que tenia dificultats per redactar, era sorprenent la seva capacitat d'assimilació de la lectura, síntesi i esquematització d'idees i teories. En les hores de la nit es reunia amb la seva esposa Emma i amb els seus fills, per gaudir de la vetllada escoltant música, llegint, o distraient-se amb algun joc de saló. Si no rebia alguna visita dels seus amics, se n'anava al llit a quarts d'onze de la nit. També a Down House, el matrimoni Darwin va haver de suportar el dolor per la mort de tres dels seus fills, i les del pare d'Emma i el de Charles.
Des de l'edat de trenta anys, Darwin no va gaudir de massa bona salut. Gairebé des de la tornada del seu viatge es van començar a manifestar símptomes tant psíquics com físics de malalties que no van ser exactament localitzades o diagnosticades correctament. Patia d'astigmatisme greu, problemes del sistema nerviós, del sistema digestiu, erupcions cutànies, mareigs i vòmits que sovint l'obligaven a interrompre el seu treball. Alguns investigadors apunten a la hipòtesi que patia la malaltia de Chagas, transmesa per la "vinchuca", insecte del tròpic, que Darwin va recollir a Sud-amèrica i que conservava a bord del Beagle, experimentant amb ells sobre la seva pròpia persona. També va poder ser atacat per algun tipus de paràsit durant el seu viatge (les malalties tropicals no eren un terreny gaire explorat en la seva època).
Darwin s'autodefinia com un home que no tenia gran rapidesa de comprensió ni inventiva i un mal crític, ja que segons ell, li costava molt esforç seguir les qüestions abstractes. De la mateixa manera assegurava tenir una quota regular de sentit comú i raciocini, com la d'un metge o advocat més o menys afortunats. També es reconeixia com una persona laboriosa i amant de les ciències naturals, i molt disposat a abandonar o modificar les hipòtesis de treball que es demostrés fossin incorrectes, sense ser massa escèptic, ja que segons el seu parer aquesta característica afectava el progrés de la ciència.
El seu estat de
salut va millorar considerablement en els últims anys de la
seva vida, per a gran satisfacció seva i de la seva família,
podent treballar de forma més contínua. El 15 d'abril
de 1882, mentre sopava, va sofrir un mareig i va perdre el coneixement.
"No tinc por a morir", va dir quan es va recuperar. Quatre
dies més tard, el dimecres 19 d'abril, a les quatre de la tarda,
deixava d'existir un dels homes més rellevants de les ciències
naturals de tots els temps. La seva família havia volgut enterrar-lo
en la seva possessió rural de Down, però va prevaler
la voluntat d'un nombre considerable de membres del Parlament anglès.
El funeral, celebrat el dia 25, va comptar amb un gran nombre de personalitats.
Va ser enterrat a l'Abadia de Westminster, al costat d'Isaac Newton. |
|||||||||||||||||||||||||||||
El Beagle | |||||||||||||||||||||||||||||||
Els anys de Londres | |||||||||||||||||||||||||||||||
La vida a Down | |||||||||||||||||||||||||||||||
L'origen de les espècies | |||||||||||||||||||||||||||||||
El lloc de l'home a la naturalesa | |||||||||||||||||||||||||||||||
Les emocions i els instints | |||||||||||||||||||||||||||||||
Darwin botànic | |||||||||||||||||||||||||||||||
Cronologia | |||||||||||||||||||||||||||||||
Bibliografia | |||||||||||||||||||||||||||||||
Enllaços | |||||||||||||||||||||||||||||||
Pàgina realitzada per Pasqual Bernat