L'evolucionisme a la Universitat de Barcelona: el cas del professor Odón de Buen.

Odón de Buen (1863-1945) va prendre possessió de la càtedra d’història natural de la Universitat de Barcelona el curs 1889-1890. Atesa la seva condició de republicà, lliurepensador, ateu, darwinista i francmaçó, la seva actuació docent no va trigar gaire a xocar amb l’estament conservador i eclesiàstic barceloní. L’any 1995 la Sagrada Congregació de l’Índex va condemnar les seves obres, on s’esgrimien de forma explícita els postulats darwinistes per explicar l’origen i l’evolució de les espècies. Ben aviat, el bisbe de Barcelona, Jaume Català, va fer retirar els llibres del mercat  i demanà a aquells que els posseïen de retornar-los. Demanà també a De Buen que es retractés de les seves idees evolucionistes. El bisbe va anar més enllà i es va adreçar al ministre de Foment demanant-li que les obres del professor De Buen fossin declarades no aptes; que els alumnes no fossin obligats a seguir les classes de l’esmentat professor; que aquest no pogués formar part dels tribunals examinadors de l’assignatura, i, finalment, que es nomenés un professor que no fos «anticatòlic» per impartir la història natural. Al mateix temps, el bisbe demanava al rector de la Universitat que s’obrís un expedient al professor. Malgrat aquests requeriments, De Buen, sense fer-ne cas, va decidir de continuar les classes. Tot feia pensar que el cessament del professor era eminent. De Buen s’acomiadà en una de les seves classes amb aquestes paraules: «Fins demà..., si m’ho permeten, perquè sento una olor de mort; i el mort no sóc jo sinó la llibertat de càtedra». A continuació, els estudiants, volent mostrar la seva solidaritat amb el professor, es van manifestar sorollosament davant del Palau Episcopal. Aquest fet va atreure l’interès d’alguns diputats i la premsa.

Odón de Buen

El rector, Julián Casaña (1833-1911), que veia que la situació s’anava complicant sense que ell pogués fer-hi res, es va reunir amb el governador civil, Valentín Sánchez de Toledo. Com a conseqüència de la reunió, el rector va decidir suspendre les classes del professor De Buen, cosa que encara va embolicar més la troca. Davant la magnitud que anava prenent l’afer, el rector va demanar la intervenció de les autoritats governamentals. El govern de Madrid va traslladar tota la responsabilitat al bisbe i al mateix rector. La solució del conflicte va venir quan el rector va convocar el Consell Universitari, la màxima autoritat universitària, que, després de diverses deliberacions i d’haver escoltat els arguments del catedràtic d’història natural, va decidir restituir De Buen, que reiniciava les classes el 7 de gener de 1895.

Per sater-ne més, clique aquí

Infantesa i joventut