La resposta antidarwinista del clergue Francesc d'Assís Aguilar i Serrat

Francesc d'Assís Aguilar i Serrat era un clergue i naturalista. nascut a Manlleu (Osona) el 1826. Els seus coneixements  en el camp de les ciències naturals van fer que el 1873 les autoritats eclesiàstiques el triessin per contestar les tesis darwinistes de Rafael García Álvarez, catedràtic de l’institut de Granada i que havia encetat una polèmica amb l’Església arran d’un seu discurs sobre l’origen i l’evolució de l’home. Aguilar rebatia Alvarez a través d’un opuscle molt ben documentat titulat “El hom­bre, ¿es hijo del mono? Observaciones sobre la mutabi­lidad de las especies orgánicas y el darvinismo”. La refutació d'Aguilar començava per considerar anticristianes i absurdes les tesis de Darwin, segons les quals l'home no havia estat creat de manera immediata per Déu, sinó que era el resultat d'una transformació de la mona, que al seu torn procedia d'un altre animal inferior. Ben informat sobre el tema que discutia, Aguilar havia consultat per escriure aquest opuscle -que en el seu origen va ser una lliçó que va impartir en els “Estudios Católicos” de Madrid on feia classes de ciències naturals, una edició francesa de L'Origine des especes, traduïda per Clemence Royer. En una nota d'erudició, Aguilar acusava García Alvarez de plagi comparant els paràgrafs "coincidents" entre el discurs del naturalista espanyol i la introducció de Royer. En utilitzar com a font documental l'edició de Clémence Royer, Aguilar es va deixar influir per les concepcions franceses, segons la qual el darwinisme era en el fons la doctrina transformista exposada anteriorment entre altres per autors com Maillet, Robinet, Buffon, Bory de Saint-Vincent, Lamarck i Geoffroy de SaintHilaire. Per a Aguilar la novetat de Darwin eestribava en els quatre punts en què es basava el seu transformisme: la lluita per la vida; l'elecció natural o llei de conservació de les variacions o disposicions favorables i eliminació de les nocives; la llei de divergència, de la forma dels seus avantpassats o del tipus primordial; i la transmissió hereditària. Cadascun d’aquests punts era rebatut pel nostre home amb contundència.

Francesc d'Assís Aguilar i Serrat

En aquest sentit, quan Aguilar criticava la concepció darwiniana de la lluita per l’existència creia que els fets en els que es basava Darwin eren exemples extrems extrets d’un context en el que la norma general era la dominant. Acusava Darwin de contravenir les lleis de la naturalesa en donar crèdit a l’excepció, en comptes de prioritzar la generalitat, per justificar la seva teoria. Aguilar afirmava que la lluita per l’existència existia en certa manera, això era de sentit comú. Constatava que tothom sap que en una lluita el més fort venç el més feble, però també tothom sap que d’una lluita d’aquest tipus mai no surt una espècie nova. Aguilar arribava a la conclusió que: “La lucha por la vida existe en cierto modo, pero no es una lucha sangrienta, sino una especie de sorteo providencialmente dirigido para que se conserve en la creación el órden que a Dios plugo esta­blecer; las consecuencias que de aquí quiere deducir Darwin sólo tienen el mérito de ingeniosas suposiciones”. Pel que fa al principi de l’”elecció natural”, Aguilar es demanava, en la suposició de ser certa aquesta llei natural,  quina era la seva naturalesa. Si existia una elecció natural dels caràcters orgànics més favorables i un refús dels desfavorables, qui o quina força exercia el paper d’elector? Segons Aguilar els darwinistes, desarmats davant les dificultats per justificar aquesta qüestió,   responien afirmant que l’”elecció natural” només era una metàfora per explicar la suposada tria que segons ells es produïa a la naturalesa. El nostre home blasmava aquesta actitud i la deslegitimava afirmant que : “La respuesta es indigna de un sabio, pues no es con metáforas como se gobierna el mundo y como se construye la ciencia”. Per a Aguilar la llei darwiniana de divergència es fonamentava en dades poc consistents. Existien a la naturalesa molts exemples que la posaven en entredit. Citava com a exemple definitiu la regressió, cap a formes primordials, dels caràcters adquirits durant generacions per les espècies domèstiques en ser alliberades en el medi natural. La suposada divergència, que havia de separar els caràcters per a crear noves espècies, era, paradoxalment, contradita per l’acció de la transmissió hereditària dels caràcters, principi que Aguilar citava com a quart pilar del darwinisme. Segons el nostre home, l’herència dels caràcters sovint es remuntava a formes ancestrals, produint-se un retorn a tipus morfològics que superaven la simple transmissió entre generacions paternes i filials. Aquestes contradiccions desligitimaven Darwin definitivament en la seva formulació d’una teoria de la mutabilitat de les espècies. Aguilar posava punt i final a la seva refutació remarcant que el darwinisme no era tan sols contrari a la religió, sinó que també es contraposava a la mateixa ciència. Citava com a aval d’aquesta posició una llarga llista de personalitats que rebutjaven el darwinisme amb arguments científics, cosa que, a més de reforçar els seus plantejaments, el legitimava en la seva refutació, que si bé no es deslliurava de l’inevitable vernís apologètic, intentava fonamentar-se en arguments provinents del camp de la ciència.

Per a conèixer la biografia d'Aguilar cliqueu aquí  .

Si voleu saber més coses sobre Aguilar i la seva refutació del darwinisme, cliqueu aquí.

Infantesa i joventut