DE LA TERRA A LA LLUNA

CAPÍTOL IV

RESPOSTA DE L'OBSERVATORI DE CAMBRIDGE

Tanmateix, Barbicane no perdé un instant enmig de les ovacions de què era objecte. El seu primer esment fou de reunir els seus confrares al despatx del Gun-Club. Allí, després d'un canvi d'impressions, hom convingué consultar els astrònoms sobre la part astronòmica de l'empresa. Un cop fos coneguda la resposta, es discutirien els mitjans mecànics i res no seria omès per tal d'assegurar l'èxit d'aquest gran experiment.
Una nota molt precisa, contenint preguntes especials, fou redactada i adreçada a l'observatori de Cambridge, de Massachusetts. Aquesta ciutat, on fou fundada la primera Universitat dels Estats Units, és justament famosa pel seu observatori astronòmic. Allí es troben reunits savis del més gran prestigi; allí funciona el potent telescopi que permeté a Bond de resoldre la nebulosa d'Andròmeda i a Clarke de descobrir el satèl·lit de Sírius. Aquella cèlebre institució justificava plenament la confiança del Gun-Club.
Dos dies després, la resposta tan impacientment esperada arribava a mans del president Barbicane. Estava concebuda en aquests termes:

L'Observatori de Cambridge

El director de l'Observatori de Cambridge al president del Gun-Club, de Baltimore

"Cambridge, 7 d'octubre.

A la recepció de la seva honorable comunicació del 6 del corrent, adreçada a l'Observatori de Cambridge en nom dels membres del Gun-Club, de Baltimore, la nostra junta directiva s'ha reunit immediatament i ha considerat convenient de respondre com segueix:
Les preguntes que li han estat formulades són:
1.ª És possible d'enviar un projectil a la Lluna?
2.ª ¿Quina és la distància exacta que separa la Terra del seu satèl·lit?
3.ª ¿Quina serà la duració del trajecte del projectil, al qual s'haurà de donar una velocitat inicial suficient, i en conseqüència en quin moment haurà d'ésser engegat perquè trobi la Lluna en un punt determinat?
4.ª ¿En quin moment precís es trobarà la Lluna en la posició més favorable per a ésser aconseguida pel projectil?
5.ª ¿En quin punt del cel haurà de visar-se el canó destinat a llançar el projectil?
6.ª ¿En quin lloc del cel es trobarà la Lluna al moment de partir el projectil?
Resposta a la primera pregunta:
Sí, és possible d'enviar un projectil a la Lluna, si s'aconsegueix de dotar aquest projectil d'una velocitat inicial de dotze mil iardes per segon1. El càlcul demostra que aquesta velocitat és suficient. A mesura que s'allunya de la Terra l'acció de la pesantor disminueix en raó inversa del quadrat de les distàncies, és a dir, que per una distància tres vegades més gran aquesta acció és nou vegades menys forta. Per consegüent, la pesantor de la bala decreix ràpidament i acabarà per anul·lar-se del tot en el moment d'equilibrar-se l'atracció de la Lluna amb la de la Terra, o sia als quaranta-set cinquanta-dosens del trajecte. En aquell moment, el projectil no pesarà més, i si salva aquell punt caurà damunt la Lluna pel sol efecte de l'atracció lunar. La possibilitat teòrica de l'experiment està, doncs, absolutament demostrada, i depèn només del seu èxit la potència de l'aparell que sigui emprat.
Segona resposta:
La Lluna no descriu al voltant de la Terra una circumferència, sinó una el·lipse de la qual el nostre món ocupa un dels focus, i per tant la Lluna es troba unes vegades més pròxima a la Terra i altres més allunyada, o bé, en termes astronòmics, tan aviat en el seu apogeu com en el seu perigeu. Ara bé, la diferència en l'espai entre la seva distància més llarga i la més curta és bastant considerable perquè no sigui tinguda en compte. En efecte, en el seu apogeu, la Lluna està a 253.000 milles (407.077 quilòmetres) i en el seu perigeu a 222.000 milles (357.200 quilòmetres), cosa que fa una diferència de 31.000 milles (49.877 quilòmetres), o sia més de la novena part del seu recorregut. La distància perigenca de la Lluna ha d'ésser, doncs, la que ha de servir de base per als càlculs.
Tercera resposta:
Si la bala servés indefinidament la velocitat inicial de dotze mil iardes per segon que li haurà estat donada al moment de la seva partença, li caldrien nou hores de viatge per a arribar al seu destí; però, com sigui que aquesta velocitat inicial anirà contínuament decreixent, s'esdevé, segons els càlculs, que el projectil invertirà tres-cents mil segons, o sia 83 hores i 20 minuts, a assolir el punt on les atraccions terrestre i lunar s'equilibren, i en arribant en aquest punt caurà damunt la Lluna en cinquanta mil segons, o bé en 13 hores 53 minuts i 30 segons. Cal, per tant, engegar la bala 97 hores 13 minuts i 20 segons abans de l'arribada de la Lluna al punt visat.
Quarta resposta:
Després del que acaba d'ésser dit, convé escollir l'època en què la Lluna serà al seu perigeu i ensems el moment en què passarà pel zenit, cosa que escurçarà encara el recorregut en una distància equivalent al radi terrestre, o sia de 3.919 milles (6.305 quilòmetres), de manera que el trajecte definitiu restarà reduït a 214.976 milles (384.000 quilòmetres). Perquè, si bé cada mes la Lluna passa pel seu perigeu, no està sempre al zenit en aquell moment. No s'hi presenta en aquestes condicions sinó a llargs intervals. Caldrà, doncs, esperar la coincidència del seu pas pel perigeu i pel zenit. Ara bé, per una sortosa coincidència, el 4 de desembre de l'any vinent, la Lluna es presentarà en aquestes dues condicions: a mitjanit, es trobarà al perigeu, això és, a la seva distància més curta de la Terra, i, ensems, passarà pel zenit.
Cinquena resposta:
Admeses les observacions anteriors, el canó haurà d'ésser apuntat sobre el zenit2 del lloc, i de tal manera que el dispar serà perpendicular al plànol de l'horitzó, car així el projectil se sostraurà més ràpidament als efectes de l'atracció terrestre. Però, perquè la Lluna pugi al zenit d'un lloc, cal que aquest lloc no sigui més alt en latitud que la declinació d'aquest astre, o, en altres paraules, que estigui comprès entre 0º i 28º de latitud nord o sud3. En qualsevol altre indret, el dispar hauria d'ésser forçosament oblic i en perjudici del bon èxit de l'experiment.
Sisena resposta:
Al moment en què el projectil serà engegat a l'espai, la Lluna, que recorre cada dia tretze graus deu minuts i trenta-cinc segons, s'haurà de trobar allunyada del punt zenital quatre vegades aquesta distància, o sia cinquanta-dos graus quaranta-vuit minuts i vint segons, espai que correspon al camí que farà durant la trajectòria del projectil. Però convé tenir en compte igualment la desviació que experimentarà la bala amb el moviment de rotació de la Terra, i, com que la bala no arribarà a la Lluna sinó després d'haver-se desviat d'una distància igual a setze radis terrestres, els quals comptats sobre l'òrbita de la Lluna fan a prop d'onze graus, s'han d'afegir aquests onze graus a aquells que, com ja hem dit més amunt, provenen del retard de la Lluna, o sia seixanta-quatre graus en xifres rodones. Per tant, al moment del dispar, el raig visual menat a la lluna farà amb la vertical del lloc un angle de seixanta-quatre graus.
Aquestes són les respostes de les preguntes formulades a l'observatori de Cambridge pels membres del Gun-Club.
En resum:
1.r El canó haurà d'ésser muntat en un país situat entre 0º i 28º de latitud nors o sud.
2.n Haurà d'ésser encarat sobre el zenit del lloc.
3.r El projectil haurà d'ésser dotat d'una velocitat inicial de dotze mil iardes per segon.
4.t Haurà d'ésser engegat el 1.r de desembre de l'any vinent, a les onze hores menys tretze minuts i vint segons.
5.è Trobarà la Lluna quatre dies després de la seva sortida, el 4 de desembre, al punt de mitjanit, i en el moment de passar pel zenit.
Els membres del Gun-Club han de començar, doncs, sense tardança els treballs necessaris per a realitzar una semblant temptativa i estar a punt d'obrar al moment determinar, ja que, si deixaven passar el dia 4 de desembre, no tornarà a presentar-se la Lluna en les mateixes condicions de perigeu i de zenit de divuit anys i onze dies després.
La junta de l'Observatori de Cambridge es posa enterament a la seva disposició per a les qüestions d'astronomia teòrica i es complau a incloure per la present les seves felicitacions a les de tota Amèrica.

J.-M. BELFAST,
Director de l'Observatori de Cambridge."

1. Exactament, 10.968 metres. Velocitat inicial lleugerament inferior a la que duien alguns dels següents coets, portadors de satèl·lits artificials:
El satèl·lit "Pioneer I", engegat l'11 d'octubre del 1958 i que fou el primer intent americà d'arribar a la Lluna, partí a una velocitat quelcom superior als 10 quilòmetres per segon. Com sap tothom, després d'assolir aquest artefacte 114.080 quilòmetres d'altura, degut a una desviació soferta en ruta va retornar a la Terra i es desintegrà en travessar l'atmosfera.
Poc temps més tars, el "Pioneer III", engegat amb el mateix propòsit que l'anterior, partia a una velocitat de 10.450 metres per segon. Va assolir uns 104.000 quilòmetres i, també com el primer, es va desintegrar en retornar a la Terra.
El "Lunik I", satèl·lit artificial rus que més endavant rebé el nom de "Mechta", disparat el dia 2 de gener del 1959 amb l'intent de produir un impacte a la Lluna, duia una velocitat inicial d' 11.200 metres. No va arribar a la Lluna, però hi va passar a uns 8.000 quilòmetres i entrà a formar part del sistema solar, com un planeta artificial.
En canvi, el "Pioneer IV", disparat el dia 3 de març del 1959, anava a una velocitat d'11 quilòmetres per segon. Aquest aparell, després d'ultrapassar la distància de la Lluna, als 350.000 quilòmetres va enviar informació al nostre globus i, com aquell altres satèl·lit rus, gira també a l'entorn del Sol.
Finalment, el "Lunik II", coet còsmic rus que el dia 12 de setembre del 1959 partí de la Terra, va arribar 34 hores després a la Lluna i, caient a la superfície del Mar de la Tranquil·litat, partí a una velocitat inicial d'11.263 metres per segon.
Aquestes dades demostren palesament que els càlculs que ens dóna Juli Verne són molt ajustats, en comparar-los amb les velocitats de què estaven dotats els més remarcables dels coets engegats per l'home en aquests darrers temps. (N. Del T.)

2. El zenit és el punt del cel situat verticalment damunt el cap de l'observador.

3. Efectivament, només hi ha les regions de la terra compreses entre l'equador i el vint-i-vuité paral·lel, en les quals la culminació de la Lluna arribi al zenit; més enllà del 28e grau, la Lluna s'acosta menys al zenit com més s'avança devers els pols.