Capítol lIII
EFECTE
DE LA COMUNICACIÓ DE BARBICANE
És impossible de descriure l'efecte produït per les darreres paraules
de l'honorable president. Quins crits!, quines vociferacions!, quina successió
de víctors, d'hurres, de "hip!, hip!, hip!" i de totes les
onomatopeies que abunden en la llengua americana! Era un desordre, un rebombori
indescriptible! Les boques cridaven, les mans aplaudien i els peus picaven l'empostissat
dels salons. Les armes d'aquell museu d'artilleria, disparades totes d'un cop,
no haurien commogut tan violentament les ones sonores. Això no ha de
fer estrany. Hi ha artillers gairebé tan escandalosos corn llurs canons.
Barbicane restava calmós enmig d'aquella cridòria d'entusiasme.
Tal vegada volgué adreçar algunes paraules als seus confrares,
ja que els seus gestos reclamaren silenci i el seu timbre fulminant s'extingí
a còpia de tantes detonacions. Ningú no el va sentir. Ben tost
fou arrencat de la seva poltrona, portat en triomf, i de les mans dels seus
fidels amics passà als braços d'una multitud no menys sobreexcitada.
No hi ha res que sorprengui cap americà. S'ha repetit sovint que et mot
"impossible" no és pas francès; però hom s'ha
evidentment equivocat de diccionari. A Amèrica tot és fàcil,
tot és senzill, i, quant a les dificultats mecàniques, totes moren
abans de néixer. Entre el projecte de Barbicane i la seva realització,
cap veritable ianqui no s'hauria permès d'entreveure-hi l'aparença
d'una dificultat. Tal dit, tal fet.
Pasejada a l'entorn de torxes
El passeig
triomfal del president va allargar-se fins ben entrada la nit. Fou una vertadera
marxa a la llum de les torxes. Irlandesos, alemanys, francesos, escocesos, tots
aquests individus heterogenis que componen la població del Maryland,
cridaven en la seva llengua nadiua, i els visques, els hurres i els bravos s'entremesclaven
en un estrèpit indicible.
Cabalment, com si hagués pogut comprendre que es tractava d'ella, la
Lluna brillava aleshores amb una serenor magnífica, eclipsant amb la
seva intensa irradiació els llums que l'envoltaven. Tots els ianquis
adreçaven llurs mirades cap al seu disc resplendent i els uns la saludaven
amb la mà, altres la cridaven amb els noms més dolços;
aquests la mesuraven amb la mirada i aquells l'amenaçaven amb el puny.
I des de les vuit del vespre fins a mitjanit un òptic de Jone's-Fall
Street féu la seva fortuna només venent ulleres de llarga vista.
L'astre de les nits era ullat com una dama d'alta distinció i els americans
en parlaven com si en fossin els propietaris. Semblava com si la rossa Febe
pertanyés a aquells audaciosos conqueridors i ja formés part del
territori de la Unió. I això que només es tractava d'enviar-hi
un projectil, manera bastant brutal d'entrar en relació, àdhuc
tractant-se d'un satèl·lit, però molt en ús entre
les nacions civilitzades.
A mitjanit l'entusiasme no minvava. Es mantenia amb igual intensitat entre totes
les classes socials; el magistrat, el docte, l'home de negocis, el mercader,
el mosso de corda, les persones intel·ligents, així com les "verdes"1,
se sentien ferides en la fibra més delicada, car es tractava d'una empresa
nacional. Així la ciutat alta, la ciutat baixa, els molls banyats per
les aigües del Patapsco i els navilis atracats dins llurs dàrsenes
vessaven d'una multitud embriagada de joia i també de ginebra i de whisky;
cadascú conversava, perorava, discutia, aprovava i aplaudia, des del
gentleman mandrosament estirat damunt el sofà dels bar-rooms i davant
el gerro del sherry-cobbler2, al waterman3
que s'embriagava de "trencapit"4 en les tenebroses
tavernes de Fells-Point.
Vers les dues de la matinada la commoció va calmar-se. El president Barbicane
aconseguí de retornar a casa estripat, aixafat i malmès. Un Hèrcules
no hauria resistit un entusiasme semblant. La gentada abandonà a poc
a poc les places i els carrers. Els quatre trens de l'Ohio, de Susquehanna,
de Filadèlfia i de Washington que convergeixen a Baltimore abocaren el
públic heterogeni als quatre racons dels Estats Units, i la ciutat va
descansar.
Seria un error de creure que, durant aquella memorable vetllada, Baltimore hagués
esta l'única ciutat presa per aquella agitació. Les grans ciutats
de la Unió, com Nova-York, Bòston, Albany, Washington, Richmond,
Nova-Orleans, Charleston, Nobile, les de Texas a Massachusetts i les de Michigan
a les Florides, totes prenien llur part en aquest deliri. En efecte, els trenta
mil corresponsals del Gun-Club coneixien la lletra del seu president i esperaven
amb la mateixa impaciència la famosa comunicació del 5 d'octubre.
Així, aquella mateixa nit, a mesura que les paraules s'escapaven dels
llavis de l'orador, corrien pels fils telegràfics a través dels
Estats de la Unió, amb una velocitat d'unes cent vuitanta-sis milles
per segon5. Es pot dir, amb una certesa absoluta, que al
mateix instant els Estats Units d'Amèrica, deu vegades més grans
que França, llançaren un sol hurra i que vint-i-cinc milions de
cors plens d'orgull bategaren de la mateixa pulsació.
A l'endemà, quinze mil diaris, setmanaris, bimensuals o mensuals, s'ensenyoriren
de la qüestió. L'examinaren des dels diferents aspectes físics,
meteorològics, econòmics o morals, sota el punt de vista de la
preponderància política o de la civilització. Es preguntaven
si la Lluna era un món acabat i si no sofria cap més transformació.
¿S'assemblava a la Terra quan no tenia encara l'atmosfera? ¿Quin
aspecte oferia aquesta cara invisible a l'esferoide terrestre? Per bé
que només es tractés d'enviar una bala a l'astre de les nits,
tothom veia en això el punt de partença per a una sèrie
d'experiments, i tots esperaven que algun dia Amèrica penetraria en els
darrers secrets d'aquell disc misteriós, si bé alguns àdhuc
semblaven témer que la seva conquesta no trastornés sensiblement
l'equilibri europeu.
Un cop discutit el projecte, ni un sol full de paper no en posà en dubte
la realització. Les col·leccions, els fulletons, els butlletins,
les revistes publicades per les societats científiques, literàries
o religioses, en feren ressaltar els avantatges, i la "Societat d'Història
Natural", de Bòston, la "Societat Americana de les Ciències
i les Arts", d'Albany, la "Societat Geogràfica i Estadística",
de Nova-York, la "Societat Filosòfica Americana", de Filadèlfia,
i la "Institució Smithsoniana", de Washington, enviaren mil
lletres de felicitació al Gun-Club i amb oferiments immediats d'ajuda
i de diner.
Mai no s'havia vist una proposició com aquesta i que reunís un
semblant nombre de partidaris. De vacil·lacions, dubtes o inquietuds,
ni se'n parlava, i, pel que fa a les bromes, caricatures i cançons amb
què haurien acollit a Europa la idea d'enviar un projectil a la Lluna,
ben car li hauria costat al seu autor. Tots els life-preserves6
del món haurien estat impotents per a defensar-lo contra la indignació
general. Hi ha coses de les quals ningú no es riu en el Nou Món.
Impey Barbicane esdevingué a partir d'aquell dia un dels més grans
ciutadans dels Estats Units, alguna cosa com el Washington de la ciència,
i un detall mostrarà fins on arribava aquesta sobtada afecció
d'un poble per un home.
Pocs dies després de la famosa sessió del Gun-Club, el director
d'una companyia anglesa va anunciar al teatre de Baltimore la representació
de Much ado about nothing7. Però la població,
veient en aquest títol una al·lusió feridora als projectes
del president Barbicane, envaí la sala, destrossà els seients
i va obligar el dissortat director a canviar el seu cartell. Aquell, home astut,
després d'inclinar-se davant la voluntat pública, canvià
la malaurada comèdia per aquesta altra; As you like it8
i durant moltes setmanes tingué un èxit formidable.
1. Expressió completament americana per a designar
les persones ingènues.
2. Barreja de rom, suc de taronja, sucre, canyella i nou
moscada. Aquesta beguda, de color groguenc, es xucla amb un canonet de vidre.
Els bar-rooms vénen a ésser una mena de cafès.
3. Barquer.
4. Beguda horrible del baix poble. Literalment en anglès,
throrough knock me down.
5. 300.000 quilòmetres. És la velocitat de
la llum.
6. Arma de butxaca feta de balena flexible i d'una bola
de metall.
7. Molt de soroll per res, una de les comèdies de
Shakespeare.
8. Com vulgueu, de Shakespeare també.
