Capítol XVII
UN TELEGRAMA
Els grans treballs empresos
pel Gun-Club estaven, per dir-ho així, enllestits, i amb tot, encara
mancaven dos mesos per al dia que el projectil seria engegat a la Lluna. Dos
mesos que semblarien dos anys a la impaciència universal! Fins aleshores
els menors detalls de l'operació havien estat, cada dia, publicats pels
diaris que hom devorava amb una mirada àvida i apassionada, però
era de témer que d'ara endavant, aquell "dividend d'interès"
distribuït al públic no fos massa disminuït i cadascú
no sentís recel en veure que no li pervenia la seva part d'emocions quotidianes.
No fou així. El més inesperat, el més extraordinari, el
més increïble, el més inversemblant dels incidents, vingué
a fanatitzar de bell nou els esperits delerosos i a sorprendre el món
sencer sota el cop d'una punyent sobreexcitació.
Un dia, el 30 de setembre, a les tres quaranta-set minuts de la tarda, va arribar
adreçat al president Barbicane un telegrama, transmès pel cable
submergit entre Valentia (Irlanda), Terra-Nova i la costa americana.
El president Barbicane estripà el sobre, llegí el despatx telegràfic,
i, per molt gran que fos el domini d'ell mateix, els seus llavis empal·lidiren
i els seus ulls es torbaren a la lectura dels vint mots d'aquell telegrama.
Heus aquí el text d'aquell telegrama, que encara avui es troba als arxius
del Gun-Club:
"FRANCA, PARÍS.
30 setembre, 4 hores matí.
Barbicane, Tampa, Florida, Estats Units. Canvieu obús esfèric
per projectil cilindrocònic. Partiré dintre. Arribaré per
vapor Atlanta.
MIQUEL ARDAN."