Paganel
Jacques Paganel és un dels principals protagonistes de "Els fills del capità Grant". És geògraf de professió, secretari de la Societat de geografia de París i membre corresponent de diverses societats geogràfiques d'arreu del món. Té uns quaranta anys, és alt i prim, i segons Verne, "se sembla a un llarg clau de cabota grossa". Dissimula els seus ulls darrera d'unes ulleres enormes i la seva mirada, indecisa, li dóna un aire d'home culte i afable. Xerraire de mena, amb una vitalitat desbordant, es pren la vida amb un optimisme envejable, sempre veu el cantó bo de les coses i les persones. L'únic defecte que sempre l'acompanya és la seva "distracció". Segons Verne, Paganel pertany a aquella categoria de persones "que no veuen allò que miren i no senten allò que escolten".
Després d'estar vint anys estudiant la geografia als llibres i als mapes, vol passar a l'acció sobre el terreny. Decideix estudiar, in situ, el curs d'un riu del Tibet. S'embarca cap a l'Índia, però, distret com sempre, s'equivoca de vaixell. Se n'adona quan ja és a alta mar. És a bord del Duncan, el iot de lord Glenarvan, un aristòcrata escocès que ha emprès el viatge a la recerca del capità Grant, marí també escocès, perdut després del naufragi de la seva nau, i del qual es té notícia gràcies a una nota manuscrita trobada per atzar a l'interior de l'estómac d'un tauró. Aquesta nota està molt malmesa i el missatge que hi apareix és confús. Això fa que en diverses ocasions s'interpreti el seu significat erròniament, cosa que fa que els passatgers del Duncan acabin fent un viatge al voltant del món seguint la ruta marcada pel paral·lel 37 de latitud sud, únic indici clar del missatge de Grant. Paganel esdevindrà, entre aventures trepidants i situacions d'incertesa excitant, la veu que constantment il·lustrarà el lector amb anècdotes, dades i descripcions geogràfiques, sempre en clau humorística i amb una destresa pedagògica encomiable.