Des del gran èxit de vendes d'El món de Sofia diversos autors han assajat la fórmula de barrejar ficció i divulgació cultural i científica per donar cos a una història novel·lada de les religions , la física o les matemàtiques. Una fórmula que Denis Guedj, matemàtic francès i doctor en història de la ciència, ha seguit fidelment en la seva darrera novel·la El teorema del lloro i que avui em plau presentar-vos.
Seguint el model abans esmentat, El teorema del lloro pretén ser alhora una novel·la d'intriga i una història de les matemàtiques. Una doble pretensió que Guedj aconsegueix harnonitzar amb força habilitat i que condueix el lector a endinsar-se pels viaranys històrics de les matemàtiques com a conseqüència del progressiu aclariment del misteri que constitueix la trama fictícia de la novel·la. Una ficció que es basteix al voltant d'una família peculiar. Una família que viu al barri parisenc de Montmartre i que està formada per un llibreter de vell octogenari que a causa d'un accident de circulació es veu obligat a moure's en cadira de rodes, una dona jove a la qual va donar feina i aixoplugar i els fills d'aquesta: uns bessons adolescents i un nen sord però no mut.
Dues circumstàncies simultànies: l'arribada a la llibreria-habitatge d'un lloro xerraire i savi, que el nen sord ha rescatat de les urpes de dos personatges misteriosos que el maltractaven, i d'una completíssima col·lecció de llibres sobre matemàtiques enviada per un vell amic del llibreter des del Brasil, constitueixen el punt de partida de la narració. Unes cartes i la posterior estranya mort de l'amic del Brasil, condueixen el llibreter, que en tot moment és acompanyat per tot el clan, a iniciar una trepidant investigació per aclarir les circumstàncies de la desaparició del seu vell amic i que té en la història de les matemàtiques les claus que permetran resoldre el misteri.
D'aquesta manera, el lector inicia un viatge històric al món de les matemàtiques que el conduirà per gairebé tots els paratges on en el decurs dels temps la ciència matemàtica ha escenificat el seu desenvolupament. L'autor no se n'està de res. Cita més de cent cinquanta autors i planteja dotzenes de problemes amb la seva solució. Al llarg de la narració el lector coneixerà les principals teories del pensament matemàtic des de l'Antiguitat fins al segle XX i acompanyat dels seus artífexs realitzarà un recorregut que el durà a l'Antic Egipte, la Grècia clàssic, l'esplendorosa Alexandria, la Itàlia renaixentista, la França revolucionària i molts d'altres llocs en els que els genis de les matemàtiques desenvoluparen la seva activitat intel·lectual.
Per a tots els que ens agrada la literatura i la història de la ciencia, aquesta és una obra interessant. Des del punt de vista narratiu, la intriga que se'ns brinda està molt ben lligada i els personatges que hi apareixen estan molt ben dibuixats. Pel que fa als continguts històrics, es tracta d'un veritable repàs de la història de la matemàtica. Un repàs que el lector no especialitzat i que desitja fer una primera incursió en la història d'aquesta disciplina ben segur agraïrà.
PASQUAL BERNAT

ICTINEU (Butlletí de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica), 15, primavera de 2001

Tornar al menú principal