L'ILLA MISTERIOSA
JULES VERNE
LA MAGRANA 2001
Des de fa uns
quants mesos tots aquells que gaudim amb la lectura de les obres de jules Verne
estem d'enhorabona. L'editorial La Magrana ens ha tornat a obsequiar amb una
nova edició catalana d'una de les seves millors novel·les. Aquesta
vegada es tracta de L'illa misteriosa, ara amb una esplèndida i esquisida
traducció de l'escriptor Jesús Moncada. Aquesta novel·la
és possiblement una de les representacions més emblemàtiques
del significat de l'obra de l'autor francès. En ella es reuneixen tots
els elements simbòlics i argumentals que defineeixen la singularitat
narrativa de Verne. I si avui la volem glossar aquí és precisament
perquè entre aquests elements definitoris destaquen, pel seu gran pes
específic, els que fan referència a la ciència i a la tecnologia.
Efectivament, L'illa misteriosa, com les altres narracions vernianes pertanyents
a l'anomenat cicle dels Viatges Extraordinaris, no és tan sols la descripció
d'un simple periple ple de les aventures i de les peripècies d'uns personatges
que segueixen una trajectòria lineal a través de l'espai i del
temps, sinó que, a banda de tota la intencionalitat simbólica
pròpia de la ploma de Verne, és també un formidable aparador
de bona part del coneixement científic i tecnològic de la segona
meitat del segle XIX. Un aparador que no es va bastir de forma accidental, sinó
que era intencionadament volgut. I això perquè tota l'obra verniana
va ser concebuda amb una voluntat educativa i divulgativa que feia del saber
científic i tecnològic el motor del seu fil argumental. Es tractava
d'ensenyar la ciència divertint la joventut, ja que també volgudament
aquest era el col·lectiu de lectors als que s'adreçava.
La narració s'inicia quan en el marc de la Guerra de Successió
americana cinc ciutadans nordistes, presoners de les tropes sudistes a la ciutat
de Richmond, s'escapen en globus. Un huracà imprevist els arrossega fins
fer-los aterrar en una illa deserta, al mig de l'oceà Pacífic.
Els cinc homes, enginyosos, perseverants però privats de tot, de seguida
s'organitzen i inicien una lluita aferrissada per la supervivència. Sortosament,
l'illa, que bategen amb el nom de Lincoln, se'ls mostra pròdiga, oferint-los
uns recursos admirables i del tot inesperats. Com el Robinson de Defoe, els
cinc nàufrags estableixen un diàleg amb la naturalesa amb la finalitat
de dominar-la i transformar-la per assegurar-ne la subsistència. En aquest
sentit, la novel·la se'ns presenta com una al·legoria de la història
de la nostra espècie i de la conquesta per l'home de la naturalesa. Sota
aquest punt de vista, podem afirmar ben bé que la narració esdevé
una mena de "novel·la arqueològica", ja que en el seu
decurs el lector assisteix a una exposició sumament didàctica
de les etapes de la tecnologia, des del neolític fins a la primera revolució
industrial. I aquest recorregut es fa de la mà del personatge principal
del relat: l'entranyable Cyrus Smith. Enginyer civil dotat d'un extraordinari
esperit pràctic, encarna el resum de la saviesa científica i tècnica
de l'època. L'aplicació dels seus grans coneixements teòrics
als problemes de la vida quotidiana, permet al lector accedir a una mena de
ritual litúrgic en el que la ciència i la tècnica es confabulen
per fer avançar els colons de l'illa una passa més cap a la civilització.
Des de l'obtenció del foc a partir de la superposició de lents
òptiques fins a la instal·lació d'una xarxa telegràfica
-passant pel domini de les tècniques de la terrissa, de la metal·lúrgia,
de la construcció naval o dels secrets de la química i de la mecànica-
la novel·la va desgranant de forma pedagògica tot un reguitzell
de coneixements que fan les delícies del lector àvid de conèixer
les notícies de la ciència i la tècnica del passat. I en
tot moment, el relat se'ns mostra embolcallat per una persistent pàtina
romàntico-positivista pròpia de les narracions vernianes de la
primera època i que denoten les influències santsimonianes i contianes
a les que es va veure sotmès l'escriptor francès. En fí,
la lectura de L'illa misteriosa de Jules Verne és sempre una bona excusa
per fer un cop d'ull a "l'estat de la ciència i la tecnologia"
de la segona meitat del segle XIX. Una lectura que molts de nosaltres ja havíem
gaudit d'infants i que ara, amb uns altres ulls i amb un altre esperit, ben
segur que tornarà a captivar-nos, PASQUAL BERNAT
ICTINEU (Butlletí de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica), 16, tardor de 2001