L'ILLA MISTERIOSA
JULES VERNE
LA MAGRANA 2001

 

Des de fa uns quants mesos tots aquells que gaudim amb la lectura de les obres de jules Verne estem d'enhorabona. L'editorial La Magrana ens ha tornat a obsequiar amb una nova edició catalana d'una de les seves millors novel·les. Aquesta vegada es tracta de L'illa misteriosa, ara amb una esplèndida i esquisida traducció de l'escriptor Jesús Moncada. Aquesta novel·la és possiblement una de les representacions més emblemàtiques del significat de l'obra de l'autor francès. En ella es reuneixen tots els elements simbòlics i argumentals que defineeixen la singularitat narrativa de Verne. I si avui la volem glossar aquí és precisament perquè entre aquests elements definitoris destaquen, pel seu gran pes específic, els que fan referència a la ciència i a la tecnologia.
Efectivament, L'illa misteriosa, com les altres narracions vernianes pertanyents a l'anomenat cicle dels Viatges Extraordinaris, no és tan sols la descripció d'un simple periple ple de les aventures i de les peripècies d'uns personatges que segueixen una trajectòria lineal a través de l'espai i del temps, sinó que, a banda de tota la intencionalitat simbólica pròpia de la ploma de Verne, és també un formidable aparador de bona part del coneixement científic i tecnològic de la segona meitat del segle XIX. Un aparador que no es va bastir de forma accidental, sinó que era intencionadament volgut. I això perquè tota l'obra verniana va ser concebuda amb una voluntat educativa i divulgativa que feia del saber científic i tecnològic el motor del seu fil argumental. Es tractava d'ensenyar la ciència divertint la joventut, ja que també volgudament aquest era el col·lectiu de lectors als que s'adreçava.
La narració s'inicia quan en el marc de la Guerra de Successió americana cinc ciutadans nordistes, presoners de les tropes sudistes a la ciutat de Richmond, s'escapen en globus. Un huracà imprevist els arrossega fins fer-los aterrar en una illa deserta, al mig de l'oceà Pacífic. Els cinc homes, enginyosos, perseverants però privats de tot, de seguida s'organitzen i inicien una lluita aferrissada per la supervivència. Sortosament, l'illa, que bategen amb el nom de Lincoln, se'ls mostra pròdiga, oferint-los uns recursos admirables i del tot inesperats. Com el Robinson de Defoe, els cinc nàufrags estableixen un diàleg amb la naturalesa amb la finalitat de dominar-la i transformar-la per assegurar-ne la subsistència. En aquest sentit, la novel·la se'ns presenta com una al·legoria de la història de la nostra espècie i de la conquesta per l'home de la naturalesa. Sota aquest punt de vista, podem afirmar ben bé que la narració esdevé una mena de "novel·la arqueològica", ja que en el seu decurs el lector assisteix a una exposició sumament didàctica de les etapes de la tecnologia, des del neolític fins a la primera revolució industrial. I aquest recorregut es fa de la mà del personatge principal del relat: l'entranyable Cyrus Smith. Enginyer civil dotat d'un extraordinari esperit pràctic, encarna el resum de la saviesa científica i tècnica de l'època. L'aplicació dels seus grans coneixements teòrics als problemes de la vida quotidiana, permet al lector accedir a una mena de ritual litúrgic en el que la ciència i la tècnica es confabulen per fer avançar els colons de l'illa una passa més cap a la civilització. Des de l'obtenció del foc a partir de la superposició de lents òptiques fins a la instal·lació d'una xarxa telegràfica -passant pel domini de les tècniques de la terrissa, de la metal·lúrgia, de la construcció naval o dels secrets de la química i de la mecànica- la novel·la va desgranant de forma pedagògica tot un reguitzell de coneixements que fan les delícies del lector àvid de conèixer les notícies de la ciència i la tècnica del passat. I en tot moment, el relat se'ns mostra embolcallat per una persistent pàtina romàntico-positivista pròpia de les narracions vernianes de la primera època i que denoten les influències santsimonianes i contianes a les que es va veure sotmès l'escriptor francès. En fí, la lectura de L'illa misteriosa de Jules Verne és sempre una bona excusa per fer un cop d'ull a "l'estat de la ciència i la tecnologia" de la segona meitat del segle XIX. Una lectura que molts de nosaltres ja havíem gaudit d'infants i que ara, amb uns altres ulls i amb un altre esperit, ben segur que tornarà a captivar-nos, PASQUAL BERNAT


ICTINEU (Butlletí de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica), 16, tardor de 2001

 

Tornar al menú principal